Museu Marès de la Punta   |   Museu Mollfulleda de Mineralogia

El dissabte 18 de febrero s'inaugura a la Casa Museu Domènech i Montaner de Canet de Mar l'exposició "La ceramica modernista i Lluis Domènech i Montaner" comissariada per Vicente de la Fuente que ha comptat amb la col·laboració de diverses institucions i particulars: l'Arxiu Històric del COAC, l'Arxiu Municipal d'Esplugues, la Casa Lleó Morera - grup Nuñez i Navarro, la Casa Thomas, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, la Delegació del Govern a Catalunya - Palau Montaner, la Fonda España - Condes Hoteles, la Família Bassas, la Fundació Privada de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, Huisman - de la Fuente, el Museu del Disseny de Barcelona, el sr. Josep Espí, el sr. Luís Gueilburt, el Museu d'Arenys de Mar, Museus d'Esplugues de Llobregat, la sra. Núria Gil, el Palau de la Musica, Ribersol SL, el sr. Rossend Casanova i Teresa i J M Padró.

El Modernisme català es va caracteritzar pel protagonisme que van adquirir les arts decoratives. Diversos tallers artesans van renovar el llenguatge estètic en les diferents disciplines: ceràmica, vidre, forja, textil... amb la col·laboració dels principals artistas. La ceràmica aplicada a l'arquitectura serà una de les gran protagonistes als grans edificis realitzats per arquitectes tant reconeguts com Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner. Aquest darrer arquitecte autor d'obres tant importants com el Palau de la Música Catalana, l’Hospital Pere Mata de Reus o l’Hospital Sant Pau de Barcelona van singularitzar aquests espais donant un gran protagonisme a la cerámica amb dissenys propis de col·laboradors com Antoni M. Gallissà, Lluís Bru i Pere Domènech Roura... L'exposició mostra com aquest nou llenguatge artístic s'inspira en models anteriors procedents de la cerámica popular catalana.

El Museu d'Arenys de Mar participa en aquesta exposició amb la cessió de 10 rajoles de cerámica catalana des del segle XVI fins a principis del segle XX, diferents motius de flors, fruits, formes geomètriques que inspiraren els nous dissenys de la cerámica modernista. Entre les peces trobem també una mostra de cerámica modernista procedent del Mercat Municipal d'Arenys de Mar. Es tracta d'una rajola de mostra quadrada, de motiu obert, amb un disseny vegetal de tipus goticitzant. Sobre un fons blanc es crea una flor de quatre pètals de color blau cel amb uns motius vegetals estilitzats. Dels angles de la rajola en surten unes fulles verdes i grogues de les quals en neix una fulla lanceolada groga que s'ajunta amb les altre al centre de la peça.
Aquesta rajola de mostra va ser emprada pels arrimadors del Mercat Municipal d'Arenys de Mar, obra de l'arquitecte Ignasi Mas i Morell, entre els anys 1925-1929.

Ignasi Mas i Morell (1881-1953) és un arquitecte que molts situen dins la segona generació dels arquitectes modernistes al costat de Masó, Balcells, Pericas, Planas... Però el que cal destacar de Mas i la seva capacitat d’adaptar-se a les necessitats del client i l’espai i el seu coneixement dels darrers avenços de l’època. Aquest coneixement dels materials va fer que Mas a més d’arquitectes fos constructor de habitatges i propietari d’empreses de pedra artificial i ciment. La majoria de l’obra d’Ignasi Mas la podem trobar a Sant Pol de Mar, ja que va ser arquitecte municipal d’aquest poble, on destaquen les Escoles Públiques, la Casa Planiol d’estil modernista i la Torre de la Plaça ja dins l’estil noucentista. Una de les obres més destacades de Mas va ser la plaça de toros Monumental de Barcelona i l’edifici David que va suposar tot una revolució constructiva ja que permetia que els cotxes poguessin arribar fins l’última planta de l’edifici. Entre els anys 1923-1929 Mas va realitzar el Mercat Municipal d’Arenys de Mar, un espai que consta d'una nau de planta rectangular coberta a dues vessants, amb una façana de maó vist que forma un porxo d'accés de tres arcs. El nivell superior s'obre amb una gran finestral apuntat dividit verticalment amb sis pilastres. Les dobles columnes rectangulars del porxo s'enfilen cap amunt, més enllà de la teulada, coronades amb sengles pinacles. Dins el porxo trobem una decoració amb rajoles (10164) que dona un punt de color en contrast al maó de la façana. L’edifici va ser construït per l’arenyenc Francesc Solé i Miró, en “València” l’any 1925 després de l’enderroc de diversos edificis, entre ells el cinema Doré.

Categorias