Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 1893 - Barcelona, 1991) escultor, col•leccionista i pedagog.

Desenvolupa la seva formació artística a l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts, que complementa amb estades a l'estranger. Poc després, comença a treballar al taller del modernista Eusebi Arnau.

Durant la seva carrera com a docent, a banda de formar part del cos de professors de l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts, va compartir la direcció d’aquest centre amb l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Una tasca que va arribar a compaginar, durant un breu període, amb la presidència de la Reial Acadèmia de Belles Arts.

Com a escultor es va convertir en un dels més destacats conreadors de l'escultura monumental a Catalunya i a l’Estat espanyol. Va intervenir en diverses de les realitzacions dutes a terme arran de l'Exposició Internacional del 1929. Entre els monuments realitzats, dins un característic classicisme, destaquen el de Francesc Layret (1936), el de Soler i Rovirosa (1930) i l'estàtua de la Victòria (1932-40), com també les escultures, grups i relleus de Montjuïc i de la plaça de Catalunya. A més, destaca la seva intervenció en la restauració de les tombes reials de Poblet al 1946.

Amb el temps, el col•leccionisme va passar a ser la seva principal activitat. L’esperit col•leccionista de Marès va néixer de la mà del seu pare, Pere Marès Oriol, llibreter antiquari. Una consciència que es va desenvolupar arran de les beques de formació artística a l’estranger, amb les quals va contactar amb el món dels antiquaris i les subhastes d'obres d'art. És aleshores quan Marès comença a adquirir les primeres col•leccions.

En la dècada dels quaranta, la imatge pública de Marès va possibilitar que la seva col•lecció d’objectes fos coneguda. Concretament, el 1944 l'Associació dels Amics dels Museus de Catalunya va organitzar una exposició amb una selecció de peces. Més tard, al 1946 obre les portes el Museu Frederic Marès de Barcelona. Però la col•lecció de fons és molt extensa, de manera que Marès va resoldre el problema de no poder exposar tots els fons adquirits amb donacions a altres museus o, fins i tot, amb la creació de nous museus. Una tasca que desenvolupà fins a la seva mort.