Carles Gumersind Vidiella i Esteba (Arenys de Mar, 1856 - Barcelona, 1915), representa juntament amb Enric Granados, Joaquim Malats i Ricard Viñes el cim del pianisme català a finals del segle XIX i principis del segle XX.
Quan tenia quatre anys, la seva família es traslladà a Barcelona. L'any 1878, el jove Vidiella rebé una pensió que li permeté traslladar-se a París, i estudiar amb mestres de renom. Home d'una sensibilitat delicada, interpretava els autors amb una fidelitat tan extraordinària (no exempta d'íntima emoció), que fins i tot va entusiasmar Arthur Rubinstein. Visqué durant molts anys al Passatge Permanyer de Barcelona on va estar en contacte amb diversos artistes: Francesc Miralles, Ramon Casas, Apel•les Mestres, Gaietà Cornet, Simó Gómez...
Tot i desenvolupar tota la seva vida a Barcelona, Vidiella va mantenir el contacte amb la seva ciutat natal. Convidat per l'Ateneu Arenyenc d'Arenys de Mar, el 1885 actuà al Teatre Principal d'Arenys de Mar, a favor dels damnificats del còlera.

Comissari: Joan Miquel Hernández
Disseny i producció: Santi Artigas disseny integral.