Ventall de grans dimensions anomenat de "pericón" amb un folre de color beige i fons de tul negre treballat al boixet formant dues sanefes de 13 motius encarats i alterns i enllaçats amb branques folacies. El país està coronat per unes galeries semicirculars. Les barnilles de pala rodona de color negre amb una incrustació de nacre blanc a les guardes. Aquest tipus de ventall per les seves dimensions s'utilitzava en l'àmbit teatral i la dansa. El ventall havia estat propietat de Carmen Tórtola Valencia.

El ventall forma part de la col·lecció Carmen Tórtola Valencia propietat del Col·legi de l'Art Major de la Seda, l'entitat va comprar les col·leccions de puntes de Tórtola Valencia a la seva parella i hereva Angels Magret i la va dipositar al Museu d'Arenys de Mar. Es conserven diverses fotografies en els fons de l'Institut del Teatre on la ballarina llueix aquest ventall. Aquest complement acompanyava el figurinisme de personatges com La Maja que va fer tant popular la ballarina.

Mantellines, vels, grans ventalls i colors negres formen part de la indumentària que la ballarina utilizava en alguns dels seus espectacles i que la van fer molt famosa. En l'Espanya del primer quart del segle XX es va desenvolupar un moviment simbolista vinculat a l'art decó que es combina amb elements regionalistes i del folclore. Aquest moviment, segons Francesc Fontbona te el seu representant intelectual en la figura de Valle-Inclán, però molts són els artistes que participaven: escriptors com Manuel Machado, Antonio de Hoyos Vinent –gran amic de Tórtola Valencia-, pintors com Zuloaga, Romero de Torres, Anglada Camarassa, Ismael Smith, Anselmo Nieto, Beltrán Masses, il·lustradrs como Penagos, José Francés, el canari Nestor, el mexicà Ricardo Montenegro, músics com Enrique Granados i Manuel de Falla. Molts d'ells col·laboraven en revistes com Blanco y Negro, España i sobretot La Esfera. Tórtola Valencia es relacionava amb la majoria d'aquests artistes: exquisits, decadents, dandis, influïts pels prerrafaelistes anglesos, que realitzaven un arte decorativista i que recreaven una imatge de l'Espany negra, amb referències andaluses amb una iconografia on Carmen Tórtola Valencia destava amb la seva cabellera fosca, mirada profunda i vestida amb mantellina i amb ventall.