Ombrel·la de teixit negre amb folre gris perla, mànec d'ivori i 8 barnilles i mecanisme d'obertura de metall. El teixit de fons de tul està decorat amb motius florals fets al boixet, formant vuit peces amb un dibuix floral i un puntillat de fons. El mànec és tot ell d'ivori amb la part inferior tallada formant un tronc d'espines amb un cordill dins una cinta enroscant-lo. Col·lecció Carmen Tórtola València.

L'ombrel·la va ser un complement indispensable en la indumentària femenina de mitjans del segle XIX, les dones d'aquesta època havien de mantenir la pell blanca, per aquest motiu es cobrien la cara amb les ombrel·les i les mans amb guants. Mocadors, ventalls, barrets i ombrel·les eren complements imprescindibles. Hi havia un còdig per a la utilització d'aquest complement. Les que s'utilitzaven per passejar tenien el mànec més llarg, les que es portaven en el carruatge eren més petites amb el mànec plegable; finalment les que feien joc amb el vestit de carrer utilitzaven materials més luxosos com puntes i brodats.