Exvot on es representant dos escenes diferents d'un xabec; la primera se'l representa realitzant les maniobres necessàries per a no naufragar, disminuint l' aparell i veles al màxim, amb les antenes baixades gairebé a nivell de coberta i en la major aixeca una vela de "treu"  per a correr el temporal, la tripulació  està realitzant els esforços necessaris, tirant o deixant anar de les "escotes", per a controlar la velocitat i l'impuls necessari per a remuntar o baixar les grans onades, També es veu com les onades li venen per la popa  affectant a la popa de levita, i el xabec està montat sobre  l'onada anterior, però en fase de falcament entre onades. El timoner ha de controlar que el xabec no es travessi al mar y bolcar a l'aixecar la popa. En la segona escena es veu que el xabec ha trobat refugi en una cala, a la vora d'una torre de defensa sense identificar, ni l'illa ni la costa amb tres torres de vigia que es veu en la primera escena. Sembla tenir aixecada la vela de mesana per a que el vaixell estigui permanentement orientada cap al vent.

Els exvots són regals fets a Crist, a la Mare de Déu o a un sant en compliment d'un vot o en record d'un benefici rebut, consistent en un objecte que hom penja a la paret o al sostre d'una capella o temple. Els més antics dels Països Catalans són oferiments de cera fets a Montserrat al s XII; aleshores era costum d'oferir el pes en cera d'un infant i àdhuc d'un adult, probablement a base de ciris. Una altra forma de presentar l'exvot de cera era sota la forma del donat o de l'objecte agraciat (membres del cos humà, animals, vegetals, naus, instruments musicals, etc); aquestes figures tenien el valor de testimoniatge de gràcia i agraïment, que es certificava davant notari, es predicava al poble i s'inscrivia en els llibres dels miracles També s'han conservat alguns exvots medievals com la notable nau votiva dita la Coca de Mataró, del s XV, o altres exemplars més tardans del Museu Marítim de Barcelona. Un tipus d'exvot freqüent fou també el retauló pintat; els més antics conservats són del s XV (catedral de Mallorca). L'edifici del Montcalvari és un edifici d'Arenys de Mar, ubicat sota el penya-segat del Mal Temps i just davant del port esportiu. Aquest edifici envolta l'ermita del Mont Calvari; aquest ermita va ser fundada per Hipolit Doy l'any 1584, i, segons la llegenda, la construí per expiar el pecat d'haver assassinat la seva esposa, Sofia. L’ermita va ser molt popular entre els navegants i sobretot la figura del Crist del Montcalvari que popularment era conegut com L’escabellat. En el Museu d’Arenys de Mar i el Museu Marítim de Barcelona es conserven els exvots que els fidels del Crist havien realitzat i que es trobaven a la capella. Durant la Guerra Civil la imatge del Crist diuen que va ser llençada al mar i posteriorment recuperada. En l’actualitat es conserva en l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar. Fins a principis del segle XX, l'ermita estava unida a la carretera mitjançant un pont que passava per sobre la via del tren. La capella és d'estil romànic, el campanar, de cadireta, té una sola campana. A l'any 1892 el Bisbe Català traspassà l'ermita a Nacís Serra, que hi construí el primer balneari.