Les relacions entre Catalunya i Cuba durant el segle XIX van generar un comerç intens i el desenvolupament de grans fortunes tant conegudes com la de Josep Xifré, (Arenys de Mar, 1777-Barcelona 1856), eren els indianos o americanos. A tota la costa catalana, des de Cadaquès fins Vilanova i la Geltrú, els indianos van tornar als seus pobles per construir cases luxoses i exhibir el seu poder econòmic. La indumentària era una forma de mostrar aquestes noves fortunes i sobre aquest tema tracta l'exposició Sobre teixits, colònies i indians. Una història d'ultramar que es podrà veure del 26 d'agost al 4 de setembre a la Sala d'Exposicions de les Escoles Velles de Begur dins les activitats de la Fira d'Indianos que se celebra cada any en aquest poble del Baix Empordà. L'exposició, comissariada per Joan Miquel Llodrà, historiador de l'art, analitza com el tèxtil va ser molt important en els intercanvis comercials amb Cuba i la generació de noves fortunes i com la indumentària tenia un paper important en evidenciar aquesta riquesa.

A banda del comerç de les indianes i el cotó, les puntes que es realitzaven a la costa catalana tenien una forta presència, totes els vaixells que sortien del port d'Arenys de Mar o de Mataró portaven puntes per a ser venudes als diferents ports americans. Les blondes, les puntes més elaborades, seran un producte que gaudirà d'exempció de gravamen per a l'exportació cap als ports americans per a la realització de vels, mantellines i xals de punta que enviaven comerciants com el mataroní Francesc Marxuach i l'arenyenc Caietà Solà que van realitzar els seus negocis durant la primera meitat del segle XIX. A més de l'activitat comercial, les puntes eren un producte de prestigi que les dones aplicaven al seu vestuari i complements: ventalls, mocadors, colls, vels, vestits, xals... totes aquestes peces utilitzaven les puntes com element decoratiu i en moltes ocasions la quantitat de punta artesana era un signe del nivell econòmic de la família.

Per aquesta exposició el Museu d'Arenys de Mar cedeix 4 objectes de la seva col·lecció, una serafina de punta de coixí de color negre, una corbada de gasa belga, un mocador de teixit de nipis i un ventall de seda pintada. La serafina era una peça que les dones duient al cap com element decoratiu i generalment era de punta de coixí. El mocador es una peça excepcional brodada sobre un teixit de nipis, aquest teixit es realitzava a Filipines amb el fil que s'extreia de les fulles de la pinya, molt lleuger, gairebé transparent que a finals del segle XIX era molt apreciat en el mercat nordamericà. Finalment el ventall és un treball de seda pintada amb una representació d'un negre vestit elegantment amb xistera davant un "Almacén de víveres".