Geoda d'aragonita coraloide de color blanc nacrat i cristalls prismàtics translúcids de fins a 2 cm.

Des del principi del segle XIX es conèixia l’existència de mineral de ferro a la muntanya de Can Palomeres, iniciant-se petites explotacions i prospeccions. L’any 1865, Josep Maria Fivaller va comprar la mina Mazarrón i l'any 1866 Francesc Juncó va comprar la mina Josefa, però aquestes explotacions no eren rentables i van haver de tancar.

L'any 1909 es va posar en marxa de forma industrial l'activitat d’extracció de ferro a les mines de Can Palomeres i es va fundar la Societat Mines de Ferro de Malgrat de Mar, que reactivaria l'extracció minera. Pel transport del mineral des de les mines fins als vaixells que l'havien de transportar fins als alts forns d'Anglaterra, es va construir un telefèric de vagonetes que anava des d'un carregador situat prop de les mines fins a la Pilona l'estació de descàrrega situada uns 400 metres de la costa.

La Pilona està construïda sobre un basament massís d’obra. L’estructura suportava una plataforma allargada on es trobaven les politges per on els cables donaven la volta. A sobre d’aquesta estructura treballaven 8 operaris que eren els encarregats de buidar les vagonetes. Els vaixells amarraven als norais de la Pilona o bé a uns morts disposats per aquest efecte

El primer vaixell, el Cardenia, de la companyia M.&G Fergusson and Co. Ltd va salpar el 12 de novembre de 1911 des de la Pilona amb 4100 tones de mineral de ferro. Després d'aquest primer vaixell, 20 carregaments de mineral van transcórrer amb normalitat fins que el vint-i-unè vaixell que havia salpat des de la Pilona va ser enfonsat davant de la costa dels Països Baixos l'any 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial. Per les pèrdues d'aquest enfonsament i amb la perspectiva de la guerra, l'empresa va aturar definitivament l'activitat.

Les mines de Can Palomeres van ser utilitzades durant un període curt però intens, es van extreure unes 75000 tones de mineral de ferro durant els 5 anys d'operació. Durant la Guerra Civil, les mines de Can Palomares van ser utilitzades com a polvorí i ara es troben en desús.