Mocador amb un centre de batista de forma lobulada amb un brodat en relleu en el seu interior que representa a dos ocells que amb els becs sostenen una cinta a l'interior de la qual hi han brodades les inicials T R en majúscula. Darrera la cinta veiem un ram de tres flors. El treball de punta està format per quatre escuts palmejats en els angles, dins aquest escuts realitzats en filigrana hi ha un tipus de treball que, segons Núria Marot, probablement indica que no ha estat realitzat al Maresme.

Segons Joan Ramon Farré Huguet al seu llibre Rescatant el vell arquetip de l'aranya, 2018 és una peça dibuixada i projectada per la pròpia casa Damina Prats. La Damina en les peces que promovia i creava buscava l'originalitat, inspirar-se sovint en motius i estils ornamentals de la blonda catalana, la punta veneciana, flamenca (Bruges, Brussel·les), etc. Aquest mocador és idèntic al que es conseva a l'Arboç, però els compartiments de les formacions magranoses de les cantonades estan resoltes amb punts diferents, i les fulles que hi surten en el mocador del llibre estan matitzades a dos tons. Aquestes petites diversificacions podríem veure-les com una proba de que la casa controlava el disseny i els patrons. No es coneix la persona que va dissenyar concretament aquests mocadors, però molt probablement fos la pintora i professora d'esmalts de l'Escola Massana: Maria Noguera Puig, que entre d'altres, col·laborà estretament amb la Damina. La projecció del dibuix al patró va ser feta per patronistes i també dibuixantes arbocenques que treballaven per la casa. Roser Boronat i Mª Rosa Murtró eren les habituals. L'arbocenca Damina Prats Olivella  (1904-1984) va ser la més destacada puntaire i negocianta de puntes local de la postguerra. Com a puntaire va treballar des de joveneta , i durant 33 anys va sobresortir en la promoció i comercialització de la punta al coixí  des de l'Arboç (1942-1975). Es calcula que unes 300 puntaires de l'Arboç i rodalies van treballar per ella.

En aquest enllaç podeu descarregar-vos el document dedicat a la peça del mes i realitzat per Joan Ramon Farré Huguet.