Volant de cotó per a indumentària probablement per col·locar sobre la faldilla de punta d’aplicació. Motius realitzats amb boixet aplicats sobre un tul mecànic. La peça presenta les característiques estilístiques de les puntes belgues de la segona meitat del segle XIX, disseny floral naturalista amb abundància de garlandes, rams de flors i formes polilobulars. En aquest cas predomina un ram de flors com a motiu central que es va repetint intercalat amb un medalló realitzat a partir de la distribució de les flors. La part inferior del volant és una representació de tres margarides que es van repetint intercalades amb grups de plantes.

John Heathcoat va inventar la màquina de fer puntes el 1808 després d'estudiar els moviments de les mans d'una puntaire de Northamptonshire i reproduir-los a la seva màquina. La màquina era tan eficaç que el disseny original es veu poc alterat per a les màquines modernes. La versió de 1809 de la màquina, dissenyada per utilitzar-se amb cotó, es va conèixer com l'Old Loughborough i es va convertir en la màquina estàndard per a puntes. Les seves màquines van provocar el desenvolupament de la població i la indústria de Nottingham. El districte de magatzems de puntes de Nottingham es va conèixer com el Lace Market.