Dones

A Arenys de Mar, parlar de la familia dels Castells vol dir parlar de puntes i blondes. I d’indústria, feina i emprenedoria. La Fábrica de blondas y encajes Castells va ser un referent i un puntal de la indústria de la punta a Arenys de Mar i al país.
Al Museu, hi conservem dibuixos, esbossos, matrius, patrons, mostres de punta i mostraris fotogràfics que permeten no només de contemplar la bellesa dels nous motius modernistes, sinó també entendre tot el procés de producció de la punta: de la idea inicial a la punta final       about Els Castells, referents en la indústria de la punta a Arenys de Mar

L’ofici artesanal de les puntes al coxí conté un vocabulari específic i ric i no sempre és fàcil trobar el significat dels mots que fem servir en els diccionaris tradicionals.

Els diferents tipus de puntes, els fils que es fan servir per a la confecció, els punts que les composen, els patrons i els dibuixos formen un corpus lèxit temàtic que en moltes ocasions ha passat de mares a filles a través de la tradició oral sense quedar fixats en cap diccionari.

        about Què és què?

Descobreix qui va ser aquesta ballarina nascuda l'any 1882, una dona altiva, distant, enigmàtica, la vida de la qual continua essent un misteri. A banda de la seva faceta artística, Tórtola Valencia va ser una col·leccionista de gustos exquisits. En concret, la seva col·lecció de puntes sorprèn perquè venen de llocs molt diversos. A més, no només les col·leccionava, sinó que algunes les portava dins i fora de l’escenari.

Des que es va retirar, a casa seva, a Sarrià, amb Àngels Magret-Vila, Tórtola Valencia es va dedicar a col·leccionar tot tipus d’objectes. En concret, la seva col·lecció de puntes sorprèn pels diferents origens i aplicacions. A més, no només les col·leccionava, sinó que algunes les portava dins i fora de l’escenari. Va ser una col·leccionista de gustos exquisits.       about Carmen Tórtola Valencia, la ballarina d'estil lliure

A la Catalunya de final del segle XIX, la puntaire apareix representada a la literatura i l’art com el prototip de la dona catalana forta i treballadora. Aquesta imatge estava molt allunyada d’una realitat en què les puntaires treballaven moltes hores, sense cap mena d’estabilitat laboral i en un moment en què les empreses anaven desapareixent per influència de la mecanització. La literatura, en lloc de fer un retrat realista de la situació de les puntaires, també es dedicarà a forjar una imatge de l’abnegació i el sacrifici.

Al llarg dels anys, la puntaire ha estat motiu d'inspiració en les diverses arts plàstiques i creacions literàries i populars.       about Puntes, puntaires i art