La bossa de comunió era un petit complement utilitzat per les noies el dia de la seva primera comunió on guardaven el rosari i el petit missal, els colors utilitzats eren generalment el blanc o el blanc trencat que es vinculaven a la puresa. La primera comunió és el ritus pel qual l’infant està preparat espiritualment per rebre el sagrament de l’eucaristia, la màxima expressió de la fe cristiana. Generalment aquesta cerimònia se celebra quan el noi o la noia tenen uns vuit anys. Des del punt de vista social i antropològic aquesta cerimònia representava, fins a la primera meitat del segle XX, el pas de l’infant a l’edat adulta. En una societat on els infants no estaven plenament escolaritzats i molts d’ells s’incorporaven al món laboral ben aviat, la comunió representava aquest canvi d’etapa.