Espectacular mostra de calcita de Sant Bartomeu del Grau, Osona. Aquesta localitat és ben coneguda entre els mineralogistes per les cristal·litzacions de calcita, celestina, barita i dolomita, que acostumen a formar grans cristalls a dins de diàclasis (esquerdes sense desplaçament vertical o lateral). Aquestes diàclasis fracturen margues blavoses de l’eocè (és a dir, dipositades fa aproximadament entre 55 i 33 milions d’anys). Sant Bartomeu del Grau ha donat i continua donant algunes de les mostres de calcita més espectaculars trobades al nostre país i que són presents a les grans col·leccions de mineralogia d’arreu. Fluids hidrotermals amb elevades concentracions de carbonat, sulfat i cations com ara el calci i el bari van circular a través d’aquestes diàclasis i precipitaren, al llarg del temps geològic, aquestes meravelles. El fet que la cristal·lització d’aquests minerals es donés en un espai obert (és a dir, a dins de les diàclasis), va permetre que els cristalls creixessin de manera lliure i poguessin desenvolupar perfectament les seves cares cristal·lines. El resultat d’aquest simple procés geològic el tenim davant per a gaudi nostre.
La calcita, químicament carbonat càlcic (CaCO3), és un dels minerals més abundants de l’escorça terrestre. És especialment abundant a les roques sedimentàries, ja siguin d’origen clàstic, químic o biogènic; no obstant, també la trobem com a mineral majoritari en algunes roques metamòrfiques (destacant-se’n els marbres), i en unes estranyes roques ígnies anomenades carbonatites. Malgrat aquesta notable abundància i distribució, la calcita és un mineral amb unes propietats cristal·logràfiques sorprenents que passem a explicar-vos a continuació.

Text: Lisard Torró