Corredora de barqueta
Objecte amb forma de triangle, amb un lateral arrodonit. Té un forat en un extrem de la superfície i un altre a la part central de la paret ovalada.
Una corredora, o corredora de barqueta, és un aparell de mesura que, amb l'ajut de l'ampolleta o rellotge de sorra (de 30s. o 15s. de duració),[1] era tradicionalment utilitzat pels marins per mesurar la velocitat de la nau sobre l'aigua. La corredora tradicional era una tauleta de fusta amb forma d'arc gòtic (per això se'n deia "corredora de barqueta", ja que la forma semblava una barca) i llastada amb plom a la seva vora inferior perquè flotés vertical a l'aigua. La corredora anglosaxona tenia dos costats rectes i el costat inferior corb, de manera que semblava un sector circular. D'altra banda, el seu ús i funcionament eren iguals. Anava subjecta a les tres cantonades per tres cordills que s'ajuntaven a certa distància i que anaven units al cordill de la corredora, que anava enrotllat en un rodet que es podia subjectar de manera que girés lliurement.
El procediment era com segueix: (informació extreta d'Historia de los Elementos usados para la Navegación (en castellà). el portal de los barcos.)
« Un mariner manejava la corredora i un altre l'ampolleta. El de la corredora la tirava per la popa i deixava córrer la primera part perquè s'estabilitzés a l'aigua. El mariner anava deixant córrer el cordill de la corredora, deixant-lo passar lliurement per la mà, i en sentir el primer nus cantava "marca!"; en aquell moment, el de l'ampolleta la invertia i el temps començava a córrer mentre el del cordill anava comptant els nusos segons anaven passant fins que el de l'ampolleta cantava "marca!! un segon cop, en el moment que havia baixat tota la sorra. Llavors el del cordill l'agafava fortament, mesurava la fracció de nus que havia passat amb l'últim "marca!" i cantava: "cinc nusos i quart!" »
Els dos cordills inferiors de la corredora anaven ben subjectes, però el superior anava encaixat a la corredora amb una falca de manera que una estrebada sobtada la desprenia, la corredora quedava horitzontal dins l'aigua i així era més fàcil recuperar-la a bord. La durada de l'ampolleta era de mig minut per la qual cosa, atès que una hora té 120 mitjos minuts, la distància entre nusos havia de ser 1.852 m (una milla marina) dividit entre 120,[3] és a dir que els nusos estaven espaiats 15,43 m (50 peus). La distància exacta entre nusos es calculava per a cada ampolleta en particular. (Informació de viquipèdia, consulta del 7 de juny de 2017)