Escut del Bisbe Jaume Català i Albosà, nascut a Arenys de Mar. Al centre l'escut del bisbe amb les quatres barres i al costat l'escut d'Arenys de Mar, dalt un paisatge davant el mar amb una creu. Al voltant la inscripció A solis ortu usque ad occasum Laudabale Nomen Domini (Des del naixement del llevant a ponent, fins al nom del Senyor és digna de lloança). Al voltant de l'escut DD. Jacobus Catala et Albosa Dei et Sancte Sedis Apostolicae Gratia Episcopus Barnensis. Fins el final del quadre flors i fulles de color vermells i daurats. Tot el disseny està realitzat sobre el vidre amb pintura i purpurina. Tal com expliquen Agustí Espriu i Malagelada al llibre Aproximació histórica al mite de Sinera, l'escut del Bisbe Català mostra la seva vinculació amb Arenys de Mar, a la banda superior una imatge d'una creu sobre unes roques davant el mar que recorda l'ermita del Montcalvari davant la platja d'Arenys de Mar on avui es troba el port nàutic. A la banda inferior dreta l'escut d'Arenys de Mar.

Jaume Català i Albosa va néixer a Arenys de Mar l’any 1878. Va estudiar als seminaris de Girona i Barcelona i als 18 anys va obtenir la plaça de beneficiari a l’església d’Arenys de Mar. Després d’anys a Madrid l’any 1878 es nomenat Bisbe de Cadis on exerceix una important activitat eclesiàstica i diplomàtica, fou enviat pel papa a Gibraltar per intentar-ne la pacificació religiosa; poc temps després li fou agregada a la mitra l’administració apostòlica de Ceuta i va ser el primer bisbe espanyol que visitava Marroc. L’any 1883 es nomenat Bisbe de Barcelona. Durant el seu pontificat foren edificades o restaurades moltes parròquies i creats centres de beneficència. Un dels principals actes dels seu pontificat va ser la coronació de la Mare de Déu de la Mercè i va intercedir pel poeta Jacint Verdaguer amb les autoritats eclesiàstiques i civils. Va ser un home progressista que va assolir una gran popularitat per la defensor dels drets dels obrers i ser contrari a la pena de mort. Molt vinculat al seu poble natal va fer construir la seva casa al carrer que avui porta el seu nom i que va heretar Francesc Espriu, pare del poeta Salvador Espriu. Als terrenys coneguts avui en dia com l’Hort del Bisbe, a la vora del cementiri, va instal·lar una casa blanca que li permetia tenia unes bones vistes d’Arenys de Mar.