Insígnia del Sometent Armat d'Arenys de Mar de forma rectangular i acabat en dues puntes que penja d'una banda. A la part superior la bandera republicana amb la corona, l'escut d'Espanya i la inscripció Sometent Armat brodades. Al centre, un medalló amb un brodat que representa la Verge de Montserrat amb la inscripció Pau Pau i sempre Pau i una campana amb la data 1920. A la part inferior, la senyera amb l'escut i el nom d'Arenys de Mar brodat.

El Sometent Armat era una institució d’autodefensa de caràcter civil, i al principi, d’àmbit rural, que tenia els seus orígens a l’Edat Mitjana. Amb les guerres carlines del segle XIX va tornar a adquirir importància i a partir d’aleshores va mantenir protagonisme fins a la postguerra espanyola. Com a conseqüència de la revolució industrial, el Sometent va passar paulatinament de guàrdia rural a milícia antiobrera, especialment durant l’època de la Restauració, entre els anys 1875 i 1923. Dissolt el 1939 pel franquisme, el 1945 el mateix règim el refundava per a combatre el maquis al camp. L’any 1978 fou definitivament dissolt.

"A Arenys de Mar la funció bàsica del Sometent era de suport a les forces d’ordre públic, prevenció de robatoris i col·laboració en cas d’accidents i incendis. Per als esdeveniments socials i religiosos en els quals participava, els seus membres van creure necessària la confecció d’una bandera que els identifiqués visualment. Per això no van dubtar a encarregar l’empresa a Marià Castells i Simon. Era el 1919, deu anys després del disseny del penó de l’Orfeó Seràfic. L’Arxiu Municipal Fidel Fita conserva tres projectes de bandera realitzats per Castells per a aquesta institució. El disseny escollit pel Comandant General de la Comendància General de los Somatens de Cataluña, dibuixat el 1920, és una mena de barreja tipològica i temàtica dels dos altres projectes rebutjats, datats ambdós el 1919. El projecte triat presentava una tela quadrada de color porpra intens la qual era travessada en diagonal, d’angle a angle, per una franja en la qual s’hi representaven els motius típics a les banderes del sometent.

A la part superior d’aquesta franja en diagonal, sobre un fons format per la bandera espanyola, hi ha brodat l’escut monàrquic envoltat de les paraules Sometent Armat. A la part central, sobre un paisatge amb les muntanyes de Montserrat, hi ha la “moreneta”, patrona generala d’aquesta institució. A sota s’hi veu una campana, –la que es tocava en els moments d’urgència en què es necessitava l’ajuda del sometent– de la qual en surten unes branques d’olivera. En el centre d’aquesta campana hi ha dibuixat l’any 1920. En el registre inferior, sobre les quatre barres, s’hi veu l’escut d’Arenys de Mar i el lema Pau, Pau i sempre Pau. Tota aquesta franja en diagonal és flanquejada per uns motius decoratius a manera de fulles de card i rocalles. Aquesta bandera, a diferència de la de l’Orfeó Seràfic, no té revers. El Sometent Armat el formava gent procedent de diversos sectors de la societat; tant hi podia haver espanyolistes com catalanistes de la Lliga Regionalista. Això explica que a les seves senyeres hi convisquin la bandera espanyola i la catalana; la primera en representació de la submissió a l’estat –típica dels terratinents o la burgesia conservadora i reaccionària que formaven la part principal del Sometent–, la segona, com a símbol del nacionalisme català i catòlic. En el cas de la senyera del sometent arenyenc, una franja vermella de la bandera d’Espanya va ser substituïda –molt segurament a començament dels anys trenta– per una tira morada, esdevenint el símbol de la República. Per això no es va dubtar a retallar els brodats necessaris i tornar a cosir-los.

El penó del Sometent Armat arenyenc, com tants d’altres arreu del país, va ser confeccionat en els cèlebres Magatzems Jorba de Manresa –especialitzats en senyeres per a sometents i orfeons La bandera resultant, conservada actualment al Museu d’Arenys de Mar, és un excel·lent treball tèxtil en el qual les brodadores van saber passar al fil la riquesa cromàtica i del dibuix del projecte ideat per Marià Castells. La seva benedicció va tenir lloc el 14 d’abril de 1921, en un ofici celebrat a la Capella del Santíssim de la parròquia areñense de Santa Maria. El cabo en aquell moment era Don Francisco Castelló i Solà, que anys abans havia estat alcalde d’Arenys." (Llodrà i Nogueras, Joan Miquel, Els Castells, uns randers modernistes, Museu d'Arenys de Mar, setembre de 2007)