Mantellina de color beige i forma rectangular. Fons de tul amb motius florals de punt sencer imitant la blonda formant 13 grups florals disposats verticalment que es van repetint. Vora ondulada formant flors circulars amb un fons de filigrana i cinc fulles.

L’any 1806 John Heathcoat va desenvolupar la primera màquina de fer tul, l’any 1808 a Nottingham iva revolucionar la indústria del tul. En 1813 John Leavers, utilitzant el principi de les màquines de Heathcoat i el  teler de Jacquard va inventar un procediment per a produir motius de fantasia al mateix temps que es fabricava el tul. Les màquines de fabricació de tul van arribar a la costa nord de França a Calais de contraban l’any 1816 i aquest va ser l’inici de la pròspera indústria de la punta mecànica de Calais. El desenvolupament de la producció de puntes mecàniques a França va ser molt ràpid i va ser l’inici d’una indústria que encara manté la seva importància. L’any 1851 a l’exposició universal de Londres, França només participa amb puntes fetes a mà, mentre que a l’exposició de Paris de 1889 mostra ja una gran producció de puntes mecàniques.

Aquest invent es va estendre ràpidament per tota Europa, a Catalunya va arribar l’any 1840 amb la fundació de la fàbrica Volart. Després de ser una gran casa de la manufactura manual de vels i mantellines, amb més de 3.000 puntaires, l’empresa va mecanitzar-se el 1864 i s’instal·lava a l’Hospitalet de Llobregat. Va créixer com una de les grans cases d’Europa. Molts dels dissenys eren dibuixats per un dels fills del fundador, Casimir Volart. I per la qualitat en la confecció i la bellesa en els motius, a principis del segle XX van ser nomenats proveïdors oficials de la Casa Reial espanyola. Continua avui amb la producció de punta i blonda mecànica, tant rígida com elàstica, principalment dirigida a la cotilleria però també a peces de vestir exteriors