Mantellina rectangular de seda negra. Disseny de petites flors de diverses mides i dimensions intercalant-se amb formes geomètriques com a petits gerros. L'orla està formada per petites flors dins escut ovalats intercalats amb una llarga línea de petits rectangles.

Aquesta mantellina forma part de la col·lecció de puntes i teixits que havia estat propietat de Francesca Bonnemaison i Farriols (Barcelona, 1872- 1949) fundadora de l'Institut de Cultura i de la Biblioteca Popular de la Dona l'any 1909 una institució dedicada a la promoció de l'educació femenina. Francesca Bonnemaison fou una gran activista que s'implicà en la política als anys republicans reclamant el vot femení i implicant a polítics com Cambó en els seus projectes de formentar l'educació i l'autonomia professional de les dones. Francesca Bonnemaison va ser una dona amb forts conviccions religioses però va reclamar un paper actiu per a les dones de totes les classes socials.

La mantellina és un complement de la indumentària femenina molt popular a Espanya des de finals del segle XVIII, és essencialment un vel que utilitzaven les dones. Al llarg del segle XIX, la mantellina s'utilitzava fonamentalmen en actes solemnes i cerimònies religioses.

Les mantellines realitzades artesanalment requerien el treball de diverses puntaires que elaboraven les puntes en tires i despres s'havien d'unir. Aquesta peça està realitzada en seda i amb la tècnica de la blonda que requereix de puntaires expertes degut a la dificultat de la realització i només podien adquirir-la dones de classes benestants.

Paraules clau: Francesca Bonnemaison, dona, ofici, artesania, gènere, indumentària, religiositat.