Mantellina de tern de color negre amb el teixit central de seda negra, de forma ovalada amb un brodat formant medallons acompanyats d’una composició floral a l'interior, en part feta en vellut i pedreria negra (petites rodones). El contorn d’aquest teixit està resseguit per una tira de pedreria (tubs i rodones). Els volants estan realitzats amb puntes de coixí de seda, fets de blonda amb un disseny de fons de tul i motius de punt sencer, formant plafons geomètrics amb interior de punt de filigrana i vora ondulada. La mantellina era propietat de Carmen Tórtola Valencia  i conserva una etiqueta amb el núm. 133 de l'inventari de la compra per part del Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona i una etiqueta amb la inscripció següent: “mantilla de blonda y seda, época de Goya”.

Aquest model va ser el més utilitzat durant el darrer quart del segle XVIII. El teixit central es col·locava sobre les espatlles. Els volants de la part superior podien envoltar la cara de la dona o, fins i tot, cobrir-la i els volants inferiors embolcallaven el cos. A diferència de les mantellines rectangulars, no s’utilitzaven pintes per fixar la mantellina sinó que es col·locava sobre el cap i, com es pot veure en alguns gravats de l’època, a vegades portaven una gran llaçada sobre el cap.