Tovallola de combregar
Tovallola de combregar amb un brodat en relleu a la part central que representa un calze, envoltat per una garlanda de flors, fulles, raïm i espigues de blat. La punta de ret fi té el disseny conegut popularment com la pota.
El 30 de novembre de 1982, pocs mesos abans d'inaugurar-se el Museu Marès de la Punta, Salvador escriu tres notes manúscrites de dues peces i un lot de mostres de puntes que van a formar part de la col.lecció de Museu, aquestes notes es troben al Museu Frederic Marès de Barcelona. En la primera nota, el poeta parla d'una tovallola de combregar realitzada per Francesca Espriu, germana del pare del poeta i que va fer-se monja de la congregació de la Presentació de Tours, aquesta tovallola té un magnífic brodat amb un calze envoltat amb una garlanda de fulles de raïm i blat i envoltada d'una punta de ret fi o d'Arenys. Aquesta peça va impressionar al poeta que en la seva obra al recordar a la seva tia esmenta aquesta tovallola. L'any 1918 el Foment de les Arts Decoratives organitza a Barcelona una exposició amb una secció dedicada als treballs de punta de coixí, a aquesta exposició, Francesc Espriu i Torres cedeix la tovallola de combregar de la seva germana que va morir aquell any de la grip espanyola. Aquesta tovallola de combregar va ser realitzada per Francesca Espriu Torres, tia de Salvador Espriu. Nascuda l’any 1877 va ingressar a l’ordre de la Presentació de Tours i va prendre el nom de Sor Isabel de la Creu. Del convent de Tours es va traslladar la convent de Vilaseca de Solcina i posterioment a Badalona on va morir l’any 1918 d’una broncopneumònia.