Vestit de comunió
Vestit blanc de nena de cotó 100 % i setí, es tracta d’un patró de màniga curta i cintura amb dues petites pinces que arribant fins al pit, i amb obertura posterior. La faldilla, afegida al cos, està molts frunzida, fet que li dona molt de volum. El teixit de batista blanca està decorat amb una combinació de entredosos de puntes i brodats amb una representació d’una flor sense tija i uns calats distribuïts simètricament com si fos un altre motiu horitzontal. La maniga està formada per un doble teixit de cotó i farcit d’entretela, oberta per la part superior com una aleta. Igual que les mànigues, el coll està format per dues tapetes tipus camiser de doble teixit i farcit d’entretela. El cos del vestit es tanca per la part del darrere formant una tapeta reforçada amb el mateix teixit doblegat. Es tracta d’un tall que s’allarga 25 cm sota la cintura. Per tancar-ho hi ha set gafets metàl·lics i un cordonet teixit a sobre de la roba. Per dissimular la costura que uneix la part superior del cos amb la faldilla hi ha un cinturó del mateix teixit doble i farcit d’entretela, unit al cos amb quatre cordonets. La vora del vestit no és de confecció, és un volant de punta del mateix disseny que els entredosos. Tot el vestit està folrat amb teixit de setí amb prisat i vora inferior molt ampla. El teixit del folre té una densitat generosa i li dóna molt de volum i vol a la part a la faldilla. Sobre el teixit trobem brodats a mà uns piquets i uns cercles realitzat amb calats.
Era el vestit de carrer que va portar Isabel Bonet Espriu el dia de la seva comunió, el 28 d’abril de 1956, ja que a la cerimònia va portar una túnica, tipus Bernardette com les altres noies de la seva escola.