Museu Marès de la Punta   |   Museu Mollfulleda de Mineralogia

Museu Arenys de Mar
Museu Arenys de Mar

El món rural, la base de la punta a Catalunya

Catalunya és una de les zones més importants en la realització de les puntes al coixí de tota la península ibèrica. Al segle XIX, destacava per la quantitat de dones, anònimes totes elles, que es dedicaven a l’ofici de fer puntes i que eren capaces de treballar una gran diversitat de tècniques. Elles foren qui van fer possible la que en podríem anomenar la indústria de la punta a Catalunya.

Si ens remuntem en la història, és a partir de la segona meitat del segle XVII que la producció de puntes a Catalunya experimenta un gran creixement. A principi del segle XIX, al voltant de 30 mil dones es dedicaven a aquest ofici a tot Catalunya.

Però a mitjan segle XIX, amb la introducció de la mecanització de les puntes i la revolució industrial, el nombre d’empreses i de puntaires va decreixent. A Arenys de Mar, i al Maresme, així com també a l’Arboç, perviuen empreses artesanes fins als anys 60 del segle XX.

La producció de punta artesana a Catalunya es feia en tres àrees geogràfiques: Barcelona i la seva àrea d’influència, on majoritàriament es feien puntes negres; l’Arboç, on es fa un tipus de blonda característica i puntes amb representacions figuratives; i finalment el Maresme, on es feien les puntes blanques, com el ret fi o puntes d'Arenys.

 

La mantellina de la núvia

Les puntes utilitzades a les diferents peces de vestir anàven estretament relacionades amb la situació econòmica d’aquells que les lluien. A Espanya, per exemple, fins el 1920, únicament les núvies de famílies de les classes altes es casaven vestides de color blanc. En les classes mitjanes i baixes, i fins i tot en la petita burgesia, predominava el color negre, perquè el vestit podia ser reutilitzat en altres ocasions, especialment en els enterraments, i en els períodes de dol, que eren molt llargs.

Fins a la primera meitat del segle XX les classes populars, els sectors professionals i la burgesia de les zones rurals utilitzaven el color negre per al vestit de la núvia, que es complementava amb un vel blanc o mantellina negra per casar-se.

A les zones rurals els nuvis portaven els vestits tradicionals en aquesta data tan assenyalada. La núvia duia el vestit tradicional de pubilla amb el davantal de seda amb puntes i al cap una mantellina de color blanc. Aquesta darrera peça és característica de la núvia, es tracta d’una peça rectangular però arrodonida amb volants de puntes de grans dimensions que cobrien el cap i les espatlles i arribàven fins a la cintura.