Francesca Bonnemaison: “Tota dona val més quan lletra aprèn”
Francesca Bonnemaison (1872-1949) va ser una pedagoga promotora de l’educació de les noies i dones catalanes de clase mitjana i baixa. Va ser una dona molt implicada en la vida social i política del país, sobretot fins a la Guerra Civil, després de la qual va viure a l’exili.
La seva lluita social va anar encaminada sobretot a dotar les dones de les classes socials populars de les eines necessàries per accedir a un mercat laboral que era només per als homes. Amb la seva feina va aconseguir que fossin moltes les dones que entenguessin que els treballs manuals no havien de tenir per objecte únic l’ús a la llar: va aconseguir empoderar la dona, també en aquest sentit, per tal que pogués esdevenir independent.
Per iniciativa seva es va fundar l’any 1909 la Biblioteca Popular de la Dona, que va ser la primera biblioteca pública femenina d'Europa. L’èxit de la iniciativa va fer que només un any després es fundés l’Escola de la Dona, on Francesca va reproduir l’educació avançada que ella havia rebut gràcies a la dedicació del seu pare, Gil Bonnemaison.
El Museu d’Arenys de Mar mostra part de la col·lecció de puntes de Francesca Bonnemaison, amb treballs de punta al coixí, a l’agulla i brodats que podem veure en peces d’indumentària, roba de la llar i complements pròpies de qualsevol dona de la classe benestant de finals de XIX i principis del XX. No sabem si va ser ella mateixa qui va fer alguns dels treballs que s’han conservat, tot i que segurament alguns de brodat sí que són seus, perquè era una activitat molt habitual entre les dones de classes benestants de Barcelona. S’hi conserva, també, un mocador amb l’emblema de la botiga de teixits que el seu pare tenia la Rambla de Barcelona.
Entre les peces de la seva col·lecció, en destaca una mantellina de núvia, de la seva cunyada Ramona Puigdollers, de l'any 1850, que podeu veure exposada a la Sala 1 del Museu.
Podeu veure una vitrina dedicada a Francesca Bonnemaison a la sala 4 del Museu.