Les puntaires són l'element essencial en l'elaboració de les puntes artesanes, de la seva habilitat i destresa en depèn, en gran part, l'èxit final del producte. Tant és així que en molts caos les puntaires s'especialitaven en una tècnica y no totes eren capaces de fer puntes complexes com la blonda, el valenciennes o e ret fi.

Les puntaires aprenien l'ofici des de ben petites i a mesura que anaven adquirint experiències podien rebre encàrrecs dels randers. En el cas català, la documentació ens explica que els randers distribuien els patrons i els fils entre les puntaires i elles tornaven metres de punta, que antigament s'anomenavn "canes". Les dones treballaven a casa o, també, quan es trobaven unes quantes, al carrer, segurament perquè la llum del dia era més propícia per a la feina.

Malauradament, la puntaire no sempre va ser una figura valorada o considerada a la seva feina. El fet que mai arribessin a formar un gremi possiblement va fer que no s'organitzessin mai per obtenir milores. En molts països europeus, la feina de les puntaires es feia a través de convents i hospicis, la qual cosa va fer que encara fos més difícil que les mesures socials les afavorissin.

En molts casos, la feina de puntaire era completament fonamental en l'economia familiar i durant algun períodes de crisi van arribar a ser els ingressos principals de les famílies.