El ferro és un dels metalls més abundant de la natura: constitueix el 5% de l’escorça terrestre. Està present en tota la matèria vivent i és essencial per a mantenir la vida; els animals superiors i els vegetals en contenen uns 5 cg per kg de pes. L’organisme humà conté de 4 a 5 grams de ferro.

El ferro és el metall més emprat, perquè n'hi ha en abundància i és molt distribuït, es pot obtenir amb facilitat i puresa comercial, té propietats físiques i mecàniques molt variades i pot formar aliatges de característiques molt útils.

Els jaciments de mineral de ferro al món són molt abundants, però a vegades l’explotació no rendeix prou. El preu del mineral depèn del contingut metàl·lic, de la porositat i la composició mecànica, del percentatge d’impureses, de les condicions d’extracció, del cost del transport, de la conjunció industrial i del comerç exterior.

La relació de Catalunya i el ferro és molt important. La farga catalana era un tipus de forja, l'establiment on es produïa ferro pel procediment de reducció del mineral conegut com a «procediment català». A Catalunya va florir una brillant indústria siderúrgica transformadora, que amb les lògiques desviacions que exigeixen els temps moderns, encara perdura. Les principals indústries derivades de la farga catalana foren, entre d'altres, les d'armes portàtils, claus, reixes, béns d'equip, etc. Els productes manufacturats per la indústria transformadora proveïen el mercat del país i eren motiu d'exportació, també cap a Amèrica. La farga catalana va tenir importància durant l'edat mitjana, però al segle XIX va anar en declivi.