L'or (del llatí aurum) és un element químic, un metall de transició tou, brillant, groc, pesant, mal·leable, dúctil i que no reacciona amb la majoria de productes químics, però és sensible al clor i a l'aigua règia. El metall es troba normalment en estat pur i en forma de palletes (trossos) i dipòsits al·luvials (particles petits) i és un dels metalls tradicionalment emprats per a encunyar monedes.

L'or s'empra com estàndard monetari per a moltes nacions i també es fa servir en la joieria, la indústria i l'electrònica. Els usos industrials moderns inclouen l'odontologia i l'electrònica, on l'or ha trobat tradicionalment un ús gràcies a la seva bona resistència a la corrosió oxidativa i la seva excel·lent qualitat com a conductor de l'electricitat.

Durant el segle xix, es va produir el que coneixem com “la febre de l'or”, que va permetre la descoberta de grans dipòsits d'or i que hem conegut, sobretot, vinculada als Estats Units d’Amèrica. Però a casa nostra també va existir aquesta febre, sobretot entorn el riu Segre, però també en altres indrets.

La importància de l'or en el Barroc

Si heu tingut l'oportunitat de visitar el retaule de l'església d'Arenys de Mar, o ho heu fet a través de la nostra col·lecció local, cal destacar la importància de l'ofici de daurador en el resultat final dels retaules barrocs. La seva bellesa expressiva es deu en gran mesura en l'aspecte de l'or, que s'aconseguia amb la utilització del pa d'or, entre d'altres tècniques de dauració i policromia.