La sal comuna (químicament NaCl) és una substància d’origen natural que ha esdevingut un dels pilars fonamentals en l’evolució de les societats humanes per la seva capacitat de conservar els aliments i la importància en la nostra salut.

La ubicació de dipòsits de sal va tenir una rellevància especial als emplaçaments d'assentaments humans, perquè la sal permet conservar aliments. Per aquest motiu es van crear rutes específiques per al mercadeig de sal i s'han produït nombroses guerres per controlar-ne els dipòsits i els mercats.

De fet el terme "salari", que ve del llatí salarium, prové de la quantitat de sal que se li donava a un treballador -en particular als legionaris- perquè poguessin salar els aliments per conservar-los. Fins al segle XIX es cobrava un impost per la sal; una de les primeres mesures que es van prendre durant la revolució francesa va ser abolir aquest impost, perquè en va ser un dels detonadors.

Forma cristalls cúbics i incolors del mineral que anomenem halita, però també té una gran capacitat de dissolució i és un dels principals components de l’aigua dels mars i oceans de la Terra. La sal ha format paisatges tant característics com la muntanya de sal de Cardona, un diapir únic a Europa o el Mar Mort, a l’Orient Mitjà. Ha estat en l'origen d'imperis com el venecià i de moviments reivindicatius com "la Marxa de la Sal" de Mahatma Gandhi l'any 1930.

L’extracció de sal, a través de la mineria o les salines genera encara avui en dia una important activitat econòmica vinculada a les diverses aplicacions: la gastronomia, la ramaderia, l’agricultura, el desglaç de les carreteres, la fabricació de bateries...

+info

El Museu d'Arenys va dedicar una exposició a la sal. Podeu consultar-ne la publicació aquí o a