Les dones del Museu
La radioactivitat és un fenomen físic que comporta l'emissió espontània de partícules o radiacions, o de totes dues alhora, procedents de la desintegració de determinats núclids que les formen, per causa d'un arranjament de la seva estructura interna. about Energia i radioactivitat
El mar és, sens dubte, una font important en la producció econòmica d’Arenys de Mar. Però hem de parlar d’altres activitats econòmiques per entendre la història de la vila. Les puntes i randes, per exemple, hi són molt importants, ho podeu descobrir durant la vostra visita al museu.
Però també la ceràmica, els rellotges, els taps de suro i el gènere de punt han estat, al llarg de la història d'Arenys de Mar, motors econòmics i socials d'una vila que mai no s'atura. about Indústria i economia
Catalunya és una de les zones més importants en la realització de les puntes al coixí de tota la península ibèrica. Al segle XIX, destacava per la quantitat de dones, anònimes totes elles, que es dedicaven a l’ofici de fer puntes i que eren capaces de treballar una gran diversitat de tècniques. Elles foren qui van fer possible la que en podríem anomenar la indústria de la punta a Catalunya.
A les zones rurals els nuvis portaven els vestits tradicionals en aquesta data tan assenyalada. La núvia duia el vestit tradicional de pubilla amb el davantal de seda amb puntes i al cap una mantellina de color blanc. Aquesta darrera peça és característica de la núvia, es tracta d’una peça rectangular però arrodonida amb volants de puntes de grans dimensions que cobrien el cap i les espatlles i arribàven fins a la cintura. about El món rural, la base de la punta a Catalunya
L’ofici artesanal de les puntes al coxí conté un vocabulari específic i ric i no sempre és fàcil trobar el significat dels mots que fem servir en els diccionaris tradicionals.
Els diferents tipus de puntes, els fils que es fan servir per a la confecció, els punts que les composen, els patrons i els dibuixos formen un corpus lèxit temàtic que en moltes ocasions ha passat de mares a filles a través de la tradició oral sense quedar fixats en cap diccionari.
A la Catalunya de final del segle XIX, la puntaire apareix representada a la literatura i l’art com el prototip de la dona catalana forta i treballadora. Aquesta imatge estava molt allunyada d’una realitat en què les puntaires treballaven moltes hores, sense cap mena d’estabilitat laboral i en un moment en què les empreses anaven desapareixent per influència de la mecanització. La literatura, en lloc de fer un retrat realista de la situació de les puntaires, també es dedicarà a forjar una imatge de l’abnegació i el sacrifici.
Al llarg dels anys, la puntaire ha estat motiu d'inspiració en les diverses arts plàstiques i creacions literàries i populars. about Puntes, puntaires i art
Les puntaires són l’element essencial en l’elaboració de la punta artesana, de la seva habilitat i destresa en depèn en gran part l’èxit final del producte. Tant és així que en molts casos, les puntaires s’especialitzaven en una tècnica i no totes eren capaces de fer puntes complexes com la blonda, el valenciennes o el ret fi. about Puntaires: dones, treballadores
Des del segle XVI, les puntes es van convertir en elements imprescindibles en els vestits de luxe, per als membres de la cort i de l’església. Reines com Catalina de Medici o Maria Antonieta van influir decisivament en la moda i decoraven els seus vestits amb puntes.
Al Museu podeu observar de prop exemples d’aquesta indumentària, com el vestit que havia estat propietat de la dona d’un ambaixador i està brodat sobre tul amb seda importada des de l’Índia l’any 1920, un bon exemple de com els membres benestants de la societat volien vestir amb aquest element de luxe. about El vestit de l'ambaixadora
L’any 1906 la princesa Victòria Eugènia de Battenberg (1887-1969) va casar-se amb el rei Alfons XII i es va convertir, així, en reina d’Espanya. Com era costum, diferents institucions catalanes van oferir regals als nuvis. Un dels que va rebre va ser un mocador de puntes fet per la Casa Castells. about Un mocador per a una reina
A Arenys de Mar, parlar de la familia dels Castells vol dir parlar de puntes i blondes. I d’indústria, feina i emprenedoria. La Fábrica de blondas y encajes Castells va ser un referent i un puntal de la indústria de la punta a Arenys de Mar i al país.
Al Museu, hi conservem dibuixos, esbossos, matrius, patrons, mostres de punta i mostraris fotogràfics que permeten no només de contemplar la bellesa dels nous motius modernistes, sinó també entendre tot el procés de producció de la punta: de la idea inicial a la punta final about Els Castells, referents en la indústria de la punta a Arenys de Mar
Descobreix qui va ser aquesta ballarina nascuda l'any 1882, una dona altiva, distant, enigmàtica, la vida de la qual continua essent un misteri. A banda de la seva faceta artística, Tórtola Valencia va ser una col·leccionista de gustos exquisits. En concret, la seva col·lecció de puntes sorprèn perquè venen de llocs molt diversos. A més, no només les col·leccionava, sinó que algunes les portava dins i fora de l’escenari.
Des que es va retirar, a casa seva, a Sarrià, amb Àngels Magret-Vila, Tórtola Valencia es va dedicar a col·leccionar tot tipus d’objectes. En concret, la seva col·lecció de puntes sorprèn pels diferents origens i aplicacions. A més, no només les col·leccionava, sinó que algunes les portava dins i fora de l’escenari. Va ser una col·leccionista de gustos exquisits. about Carmen Tórtola Valencia, la ballarina d'estil lliure