Museu Marès de la Punta   |   Museu Mollfulleda de Mineralogia

Moda

Moda amb puntes

Museu Arenys de Mar

Indústria i economia

El mar és, sens dubte, una font important en la producció econòmica d’Arenys de Mar. Però hem de parlar d’altres activitats econòmiques per entendre la història de la vila. Les puntes i randes, per exemple, hi són molt importants, ho podeu descobrir durant la vostra visita al museu.
Però també la ceràmica, els rellotges, els taps de suro i el gènere de punt han estat, al llarg de la història d'Arenys de Mar, motors econòmics i socials d'una vila que mai no s'atura.       about Indústria i economia

Museu Arenys de Mar

El món rural, la base de la punta a Catalunya

Catalunya és una de les zones més importants en la realització de les puntes al coixí de tota la península ibèrica. Al segle XIX, destacava per la quantitat de dones, anònimes totes elles, que es dedicaven a l’ofici de fer puntes i que eren capaces de treballar una gran diversitat de tècniques. Elles foren qui van fer possible la que en podríem anomenar la indústria de la punta a Catalunya.
A les zones rurals els nuvis portaven els vestits tradicionals en aquesta data tan assenyalada. La núvia duia el vestit tradicional de pubilla amb el davantal de seda amb puntes i al cap una mantellina de color blanc. Aquesta darrera peça és característica de la núvia, es tracta d’una peça rectangular però arrodonida amb volants de puntes de grans dimensions que cobrien el cap i les espatlles i arribàven fins a la cintura.       about El món rural, la base de la punta a Catalunya

Museu Arenys de Mar

L'església i les puntes

Les puntes han estat estretament relacionades amb el món eclesiàstic. En el cas de la jerarquia eclesiàstica, la celebració de les diferents cerimònies comporta un tipus de vestimenta. Estoles, roquets o albes, estrelles de la indumentària religiosa, contenen puntes. A més altres peces de l’aixovar litúrgic s’ornamenten amb puntes: tovalles dels altars, tovalloles de combregar, cobrecalzes…

        about L'església i les puntes

Museu Arenys de Mar

Europa, bressol de les puntes al coixí

La punta és un element característic de la moda i l’economia europea, és una artesania que neix i es desenvolupa en aquest continent, tot i que cada regió produïa unes puntes fetes amb diferents tècniques i estils. Des de Portugal fins a Rússia i des de Malta fins Finlàndia, tots els països europeus han fet puntes.

Dos països europeus destaquen per la qualitat i la varietat de puntes que es realitzen: França i Bèlgica. En el cas de França destaquen les blondes que són originàries de Normandia, les puntes de Le Puy, el Chantilly i amb agulla les puntes d’Alençon i Argentan. El mateix Napoleó el dia de la seva coronació va lluir un coll de punta d’Alençon. A Bèlgica es realitzaven puntes de del segle XVI, especialment valorades eren les puntes de gasa belga que es realitzaven amb agulla o la punta de Duquessa feta amb boixet.       about Europa, bressol de les puntes al coixí

Museu Arenys de Mar

Aplicacions de les puntes

Per a ocasions especials, les puntes prenen especial protagonisme: batejos, comunions i casaments esdevenen el moment ideal per lluir vestits guarnits amb puntes de coixí o mecàniques. Les puntes esdevenen símbol del poder adquisitiu de qui les llueix. Aquest fet es veu reflexat en les diferents peces i en diferents moments.       about Aplicacions de les puntes

Museu Arenys de Mar

Puntaires: dones, treballadores

Les puntaires són l’element essencial en l’elaboració de la punta artesana, de la seva habilitat i destresa en depèn en gran part l’èxit final del producte. Tant és així que en molts casos, les puntaires s’especialitzaven en una tècnica i no totes eren capaces de fer puntes complexes com la blonda, el valenciennes o el ret fi.       about Puntaires: dones, treballadores

Museu Arenys de Mar

El vestit de l'ambaixadora

Des del segle XVI, les puntes es van convertir en elements imprescindibles en els vestits de luxe, per als membres de la cort i de l’església. Reines com Catalina de Medici o Maria Antonieta van influir decisivament en la moda i decoraven els seus vestits amb puntes.

Al Museu podeu observar de prop exemples d’aquesta indumentària, com el vestit que havia estat propietat de la dona d’un ambaixador i està brodat sobre tul amb seda importada des de l’Índia l’any 1920, un bon exemple de com els membres benestants de la societat volien vestir amb aquest element de luxe.       about El vestit de l'ambaixadora

Museu Arenys de Mar

Els Castells, referents en la indústria de la punta a Arenys de Mar

A Arenys de Mar, parlar de la familia dels Castells vol dir parlar de puntes i blondes. I d’indústria, feina i emprenedoria. La Fábrica de blondas y encajes Castells va ser un referent i un puntal de la indústria de la punta a Arenys de Mar i al país.
Al Museu, hi conservem dibuixos, esbossos, matrius, patrons, mostres de punta i mostraris fotogràfics que permeten no només de contemplar la bellesa dels nous motius modernistes, sinó també entendre tot el procés de producció de la punta: de la idea inicial a la punta final       about Els Castells, referents en la indústria de la punta a Arenys de Mar

Museu Arenys de Mar

Carmen Tórtola Valencia, la ballarina d'estil lliure

Descobreix qui va ser aquesta ballarina nascuda l'any 1882, una dona altiva, distant, enigmàtica, la vida de la qual continua essent un misteri. A banda de la seva faceta artística, Tórtola Valencia va ser una col·leccionista de gustos exquisits. En concret, la seva col·lecció de puntes sorprèn perquè venen de llocs molt diversos. A més, no només les col·leccionava, sinó que algunes les portava dins i fora de l’escenari.

Des que es va retirar, a casa seva, a Sarrià, amb Àngels Magret-Vila, Tórtola Valencia es va dedicar a col·leccionar tot tipus d’objectes. En concret, la seva col·lecció de puntes sorprèn pels diferents origens i aplicacions. A més, no només les col·leccionava, sinó que algunes les portava dins i fora de l’escenari. Va ser una col·leccionista de gustos exquisits.       about Carmen Tórtola Valencia, la ballarina d'estil lliure